ESCOLA: CP ES PIL.LARÍ
CURS: 4t DE PRIMÀRIA
ITINERARI: CASTELL D'ALARÓ I FREU
TEMÀTICA: OLIVERAR, POSSESSIÓ, ORIENTACIÓ, HISTÒRIA, PLANTES, CARBONER, PAISATGE, BANYARRIQUER I BOSC.
Pujant al Castell d'Alaró ens trobam la font d'en Tries. Aquesta font és una font de mina i té una profunditat d'uns deu metres. D'aquesta manera s'aprofitava l'aigua dels aqüífers mitjançant una mina feta a la part baixa d'aquests.
Pujant de camí al Castell d'Alaró ens trobam amb oliverars situats a les vessants de les muntanyes i a damunt replans fets de marges o paret seca. Les possessions de muntanya tenien tafona i durant l'època de collir olives llogaven molts de missatges per fer-hi feina i moltes collidores d'oliva.
La Torre de l'Homenatge o constipador segons els alaroners, forma el segon portal fortificat del Castell d'Alaró i just a dalt de la Torre s'hi troba el matacà que servia per poder observar i hostilitzar l'enemic.
Després de travessar la Torre de l'Homenatge ens trobam amb un replà des d'on s'hi poden observar unes vistes espectaculars. Aquí aprofitam el moment per poder conèixer el relleu muntanyenc de la Serra de Tramuntana amb unes fitxes que ens ajuden a esbrinar-ho.
Ja a dalt del tot del puig d'Alaró (825 m), hi trobam la capella de la Mare de Déu del refugi construïda l'any 1622 com a acció de gràcies. Dins la capella s'hi troben pintats els dos personatges que defensaren el Castell: en Cabrit i en Bassa.
El següent dia anàrem a visitar els camps de conreu de Cal Reis a on s'hi troben molts d'arbres fruiters: pomeres i cirerers sobretot.
Dins el bosc de Cal Reis observàrem com està format aquest: alzines i pins. Poguérem conèixer el fruit de les alzines i el tamany d'aquestes. El sotabosc en aquesta part de bosc, l'obaga, és una mica diferent que a la part solana.
Calculant les dimensions de la soca de l'alzina podem saber l'edat d'aquesta. Així tenim una petita idea de com és l'estat de conservació de l'alzinar.
El banyarriquer és un escarabat que fa molt de mal a les alzines ja que se'n menja la fusta d'aquestes. Surt a la primavera-estiu, la femella diposita els ous a l'escorxa de l'arbre i aquests es converteixen en larves que posteriorment s'aniran menjant les alzines.
Antigament els carboners de la Serra de Tramuntana treballaven dur per poder fer carbó vegetal i, d'aquesta manera, aprofitar-lo com energia per a les cases. Des de Sant Josep fins a Sant Miquel hi feien feina, les condicions de vida eren molt dures. Constantment el carboner havia de vigilar la sitja perquè aquesta no es cremàs massa ràpid.
Esperam que us ho hàgiu passat bé. Fins a una altra.
Xavier i Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada