dilluns, 17 de maig del 2010

C MATA DE JONC 5è DE PRIMÀRIA 5-5-2010

ESCOLA: MATA DE JONC
CURS: 5è DE PRIMÀRIA
ITINERARI: CASTELL D'ALARÓ, FREU I COMASSEMA
TEMÀTICA: HISTÒRIA, CICLE D'AIGUA, OLIVERAR, PAISATGE, ORIENTACIÓ, PLANTES, CARBONERS, BANYARRIQUER, CALCINER, OFICIS, POSSESSIÓ I TAFONA.


Just devora la Font d'en Tries començam l'itinerari en direcció al Castell d'Alaró. Aquesta font és una font de mina que té uns deu o dotze metres de profunditat fins que s'arriba a l'ull de la font. El forat que es feia era horitzontal i al peu de l'aqüífer per tal de poder aprofitar al màxim l'aigua.

Pujant al Castell feim una aturada per tal d'escoltar la història que aquest té. Els àrabs hi feren la gran majoria de construccions que actualment es poden veure però que tengueren restauracions posteriors: aljubs, torres, murades...



El següent dia anàrem pel bosc de Cal Reis, aquí podem veure alguns exemplars joves d'alzina que segurament nesqueren l'any passat.


El banyarriquer és un escarabat que fa molt de mal a les alzines ja que es va menjant la part llenyosa de la soca. Les larves de banyarriquer poden viure dedins les soques dos o tres anys fins que es transformen en adults.




El carboner vivia durant sis o set mesos a la muntanya fent carbó vegetal que servia posteriorment a les cases per tal d'escalfar-se o per ser emprat a les cuines per tal de poder fer el dinar.






El calciner s'encarregava de fer calç que posteriorment s'emprava a les cases per emblanquinar o per a altres usos. També s'utilitzava a la construcció i en els enterraments.





El Salt des Freu és espectacular gràcies a la gran quantitat d'aigua que duu actualment a causa de les últimes pluges.







El tercer dia visitàrem les cases de Comassema, una de les possessions més emblemàtiques de la Serra de Tramuntana. Aprenguérem els principals oficis que es feien allà i vérem l'antiga tafona a on s'hi feia l'oli antigament.








Aquí podem veure una part de la cuina de les cases dels amos. Les piques d'escurar eren més baixes ja que qui escurava eren les nines petites, per tant aquestes s'adaptaven a l'alçada de les nines.









El safareig de Comassema és molt profund i és també un dels més grans que es poden trobar a les possessions de Tramuntana.
Esperam que torneu un altre any.
Xavier i Rafel























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada