dimarts, 2 de març de 2010

NªSRA DE GRÀCIA DE LLUCMAJOR 6è 25-2-2010

ESCOLA: NªSRA DE GRÀCIA DE LLUCMAJOR
CURS: 6è
ITINERARI: FREU
TEMÀTICA: PAISATGE, BANYARRIQUER, CARBONER, CALCINER I CICLE D'AIGUA.



L'estudi del paisatge és un element important en el Camp d'Aprenentatge d'Orient. Dins l'hort de Cals Reis ens fixam amb el paisatge natural, rural i urbà; i entenem el perquè de la seva formació i evolució.
El banyarriquer és un escarabat que fa mal a les alzines, les larves se mengen la soca endinsant-se cap a dedins. L'alzina atacada de banyarriquer no té gaire temps de vida ja que els fongs de podriment i la dificultat per transcórrer la saba en condicions òptimes fa que aquesta acabi morint-se.


L'ofici de carboner ha estat molt important durant molt d'anys a causa de la poca accessibilitat de l'energia elèctrica a les llars. Les dimensions reals d'una sitja era com la circumferència que fan els nins i nines a la fotografia.

El carboner vivia durant sis o set mesos amb unes condicions dures, dormia dins aquesta barraca i cuinava d'allò que duien els traginers quan tornaven de buit i de la caça que obtenia. També tenia un fornet a on hi feia el pa.





Cercàrem aglans per poder-los sembrar, alguns d'ells ja han començat a germinar.



Per fer la sembra de l'aglà és convenient que aquest estigui en posició horitzontal tal i com ho faria de forma natural. D'aquesta manera facilitam que les arrels i la futura soca puguin tenir millor sortida.





L'ofici de calciner n'és un altre dels que han desaparescut. La calç s'emprava per emblanquinar les cases ja que era un desinfectant natural. També s'utilitzava en els enterraments, per a la construcció i era receptada pels metges per a les persones amb falta de calç. La feina era dura i la cocció de la pedra fins que es convertia en calç podia durar uns desset dies.





La bellesa del Salt des Freu és espectacular i més d'un s'hi queda embadalit contemplant-lo i escoltant el renou de l'aigua quan cau dins el gorg. Una cita amb la natura difícil d'oblidar.







Just devora el Salt des Freu hi trobam les restes d'un molí fariner de l'època musulmana. Aquest molí funcionava amb aigua, s'aprofitava el salt de l'aigua que anava per dins el cup per tal de moure les pales de fusta que hi havia a la part inferior de les moles anomenat cacau.
Esperam que torneu ben aviat.
Xavier i Rafel










Cap comentari:

Publica un comentari