CP SES QUARTERADES 4t DE PRIMÀRIA 27 i 28 DE MAIG

ESCOLA: CP SES QUARTERADES

CURS: 4t DE PRIMÀRIA

ITINERARI: FREU I COMASSEMA

TEMÀTICA: PAISATGE, BOSC, PLANTES, BANYARRIQUER, OFICI DE CARBONER, CICLE DE L'AIGUA, POSSESSIÓ, OFICIS, OLIVERAR I TAFONA.

Entrant dins el bosc i després d'haver vist els diferents tipus de paisatge; ens fixam amb la composició del sotabosc de l'alzinar. L'alzinar és un tipus de bosc que necessita molta humitat per poder sobreviure. L'humus que hi ha al sotabosc facilita que puguin néixer altres alzines cada any.
Aquesta vegada hem calculat l'edat d'algunes alzines del bosc de Cal Reis. Calculant el perímetre de l'alzina i amb l'ajuda d'una escala podem saber l'edat de l'alzina.

Les sitges servien antigament per fer carbó vegetal. Actualment ja no se'n fa a Mallorca, però a altres bandes del món sí que encara en fan. Durant sis o set mesos a l'any el carboner feia el carbó. Els usos del carbó vegetal eren bàsicament per a les cases ja que a la indústria s'emprava el carbó mineral.

Dins aquesta petita barraca hi dormia, com podeu veure la vida era dura però senzilla, sense gaire diversió ni consum, simplement feina i més feina.

El segon dia visitàrem les cases de Comassema, una de les possessions emblamàtiques de la Serra de Tramuntana. Aquí es pot veure part del safareig.

La possessió tenia una petita fortificació per tal d'evitar que els bandolers hi entrassin a robar. El portal forà comunicava l'exterior amb l'interior de la clastra.

Les cases dels amos eren les dependències que ocupaven les persones encarregades de gestionar les finques de Comassema. Aquí es pot veure l'entrada de les cases dels amos.

Els menjadors de les cases dels amos devia albergar més d'un missatge per menjar-hi, durant tot l'any n'hi havia de missatges. Els missatges eren aquelles persones que feien feina per l'amo. Dins els menjadors s'hi poden observar diferents tipus d'eines antigues com per exemple, gatzolls, forques, pales, post d'enfornar, selles, cernadors,...

El trull és la part de la tafona a on s'hi esclafava l'oliva. Les parts més importants eren: la tremuja, els volsosos, la sumola, els rutlons i l'arbre.

El premsat es feia aquí. Després de tenir tots els esportins plens de pasta d'oliva es passava per la premsa i s'hi tirava aigua bullent per damunt per tal de decantar l'oli de la pasta. Tot aquest suc passava a les piques de decantar per després ser triat.

Esperam que torneu un altre any.

Xavier i Rafel

CP MIGJORN 1r i 2n DE PRIMÀRIA 25-5-2010

ESCOLA: CP MIGJORN

CURS: 1r i 2n DE PRIMÀRIA

ITINERARI: FREU

TEMÀTICA: PAISATGE, BOSC, BANYARRIQUER, CICLE D'AIGUA I CARBONERS.

Just quan arribam a Orient, els alumnes escolten les normes que han de seguir durant l'itinerari: no arrabassar plantes, anar per l'esquerra durant el tros de carretera, no fer renous excessius per dins el bosc, anar sempre pel camí sense agafar dreceres...
Dins els camps de conreu de Cal Reis ens situam un poc amb un petit mapa de Mallorca, després observam els diferents tipus de paisatge i diferenciam els dos boscos característics de la nostra illa (alzinar i pinar).

Aquest dia coneguérem diferents tipus d'insectes com els poriols, formigues, abelles i escarabats, també vérem aranyes i la funció que tenen tots aquests animals dins els ecosistemes.

Entràrem dins el bosc i observàrem les principals característiques d'aquest i del sotabosc. La humitat és la principal característica del bosc d'alzines. La llum del sol, l'aigua que hi ha i els animals que pasturen modifiquen el sotabosc. Contàrem el conte del carboner que volia tallar l'alzina gran i vérem l'estatua del cap de la somera que la muntanya va regalar al bosc.
El carboner vivia dins la barraca que veis al fons durant sis o set mesos de l'any. El carbó vegetal servia per ser utilitzat a les cases, sobretot per escalfar-se i per cuinar. Els traginers el transportaven amb carros i bísties cap als pobles.

Just en aquest indret hi trobàrem una alzina malalta de banyarriquer. Aquest escarabat fa molt de mal a les alzines ja que es va menjant a poc a poc la soca de l'arbre. Els fongs de podriment juntament amb la dificultat de poder circular la saba de l'arbre, fan que a poc a poc l'arbre es vagi morint.

El Salt des Freu dins el torrent de Coanegra és una de les coses més belles de Mallorca quan duu aquesta quantitat d'aigua.

Esperam que us hagi agradat i fins a una altra vegada.

Xavier i Rafel

CP ES FOSSARET 5è DE PRIMÀRIA 20-5-2010

ESCOLA: CP ES FOSSARET

CURS: 5è DE PRIMÀRIA

ITINERARI: FREU I COMASSEMA

TEMÀTICA: CARBONERS, BANYARRIQUER, PAISATGE, FREU, CICLE D'AIGUA, POSSESSIÓ, TAFONA I OLIVERAR.

Dins aquesta barraca vivia el carboner, les condicions no eren molt comfortables si tenim en compte que hi havia d'estar entre sis i set mesos a l'any, o a vegades més.

Dins aquest forn el carboner hi enfornava el pa i la carn que volia torrar.

El Salt des Freu es troba en un moment de màxim esplendor i bellesa.

Caminant pel camí de Comassema podem observar tota la Vall d'Orient amb la Serra d'Alfàbia a un costat i la Serra de Son Montserrat a l'altre. Per dins la vall hi passa un torrent que duu l'aigua cap al Salt des Freu.

De camí a Comassema ens hem trobat una serp de garriga, quina sort! Aquestes serps normalment mengen petits vertebrats com per exemple dragons. Durant el dia s'amaguen per davall les pedres.

De camí cap a les cases podem observar la muntanya de Sa Rateta i el puig d'Amós a la dreta. També passam per dins l'oliverar que va ser una font de recursos durant molt de temps juntament amb el carbó per tal de sostenir la finca.

Just devora les cases de Comassema hi ha un grapat de pollancres, són uns arbres que es fan devora els llocs humits. Aprofitam per berenar-hi a l'ombra.

Vista de Comassema amb el puig d'Amós just darrere.

El safareig de Comassema és uns dels més grossos de les possessions de la Serra de Tramuntana.

El portal de les cases dels amos té a dalt l'escut dels Palou de Comassema. És adovellat i es troba situat dins la clastra de la possessió. Aquesta entrada dóna a l'interior del menjador dels amos els quals gestionaven les terres de la possessió.

Esperam que torneu un altre any.

Xavier i Rafel

CP MESTRE COLOM 2n DE PRIMÀRIA 19-5-2010

ESCOLA: CP MESTRE COLOM

CURS: 2n DE PRIMÀRIA

ITINERARI: COMASSEMA

TEMÀTICA: POSSESSIÓ, TAFONA I OFICIS.

Just abans d'entrar a les cases férem una berenada per recuperar forces de la caminada que havíem fet abans. Aquí es pot veure el safareig de Comassema, un dels més grossos de Tramuntana.
Vista del safareig.

El portal forà connectava l'exterior amb l'interior de la clastra. La petita fortificació que es veu servia per a dificultar l'entrada a possibles assetjadors. Just devora el portal s'hi troba el banc dels missatges, lloc on aquests esperaven l'amo de bon matí per tal de saber quines ordres aquest els havia de dar.

Aquest altre portal és el que dona entrada al menjador de la casa dels amos. Es poden observar les dovelles i l'escut dels Palou de Coma-sema.

El rellotge de sol actualment funciona una part del dia ja que les modificacions que es feren a la possessió va fer que el sol no hi pogués pegar a les primeres hores del dia.

A la tafona mecanitzada de Comassema, d'uns cent anys d'antiguitat, es poden contemplar perfectament les parts de les quals consta: el trull amb la tremuja, els rutlons, la sumola i els volsosos; la premsa amb els carros , els esportins i el bassí; el motor amb tots els engranatges; la caldera; els graners i els conductes que duen a les piques de triar.

Vista del carro i els esportins.

Aquí es veu el menjador a on hi menjaven els amos i missatges que feien feina a la possessió de Comassema. Dedins s'hi poden veure diferents eines com per exemple: jous, pales, forques, barcelles, romanes, gatzolls, posts de rentar, posts d'enfornar, selles, cernador, llums d'oli, cavall de formatjar...

Esperam que torneu un altre any.

Xavier i Rafel

PARTICIPACIÓ FIRA DE LA CIÈNCIA 2010

PARTICIPACIÓ DELS CAMPS D'APRENENTATGE DE LES ILLES BALEARS A LA FIRA DE LA CIÈNCIA 2010.

Amb la temàtica de la biodiversitat com a eix central, els camps d'aprenentatge de les Illes Balears han participat a la fira d'enguany. Els eixos de treball han sigut els següents:

• Flora de la Serra de Tramuntana. CA Orient, CA Es Pinaret, CP Mestre Colom (Bunyola) i CP Rafal Vell (Palma).
  
• Les Abelles. CA Son Ferriol, CA Sa Cala i PQPI Josep Sureda i Blanes d'operaris de vivers i jardins.
  
• La platja, entre el verd i el blau. CA Es Palmer, CA de Formentera, CA de Cavalleria i IES de Porreres.

Des del nostre Camp volem donar l'enhorabona a tot l'equip de mestres dels Camps de les illes i als centres col·laboradors. Així mateix agraïm l'esforç de les Conselleries d'Innovació, Interior i Justícia i a la d'Educació i Cultura per dur endavant projectes d'aquestes característiques.

Aquí podem veure una imatge general de l'estand amb als alumnes-monitors del CP Rafal Vell.

En aquest taller es treballava amb lupes binoculars per tal d'observar les adaptacions de la flora de la Serra de Tramuntana al clima mediterrani: pilositats de les plantes, estructures coriàcies, diferents formes del marges,... En aquest mateix taller es podia fer una fitxa de plantes endèmiques de les Balears.

En aquest taller es treballaven les formes i marges foliars de les plantes a través del tacte. També es podia fer en aquest taller una fitxa d'identificació de les plantes segons diferents característiques: forma, mida, marge, disposició de les fulles...

En aquest altre taller es tractava d'identificar les plantes a través d'una clau dicotòmica i en relació al grup de plantes que teníem: arbres, arbusts, herbes, lianes i falgueres.

En aquest taller calculàvem l'edat dels pins comptant els anells de les llesques. Amb les alzines es calculava el seu perímetre i amb l'ajuda d'una escala podíem saber l'edat d'aquesta.

Una altra activitat que es feia en aquest taller era calcular la densitat de l'alzina, el pi i l'ullastre; així com separar les matèries que formen l'humus.

En aquest altre taller treballàvem amb els pol·linitzadors i els dispersors de llavors. Les papallones diferents que ens trobam a Orient ajuden a pol·linitzar les flors de les plantes. Una fitxa de papallones ajudava a entendre les parts d'aquestes i la funció dins els diferents ecosistemes. Igualment la funció dels dispersors de llavors a través dels excrements era una altra part de la temàtica d'aquest taller.

Vista general de l'estand.

En el taller de l'humus s'havia de diferenciar la matèria inorgànica introduïda o natural i els elements naturals.

Taller del tacte.

En aquest taller: dels perfums i dels remeis medicinals; consistia en identificar el perfum amb la planta de la qual se n'havia obtingut l'essència. El taller dels remeis medicinals tenien diferents activitats: una consistia en identificar la malaltia amb el remei a un plafó de fusta, una altra activitat consistia en fer suc de plantatge per curar picades d'insectes, i finalment hi havia olis fets amb plantes medicinals que servien per problemes de pell i per a massatges.

Ens visitaren algunes personalitats a l'estand.

Esperem que us hagi agradat la fira i que hàgiu après qualque cosa visitant-la. Si voleu aprendre més coses ens podeu visitar a Orient, estam a la vostra disposició.

Fins a una altra.

Xavier Morell i Rafel Bonnín

(mestres responsables del Camp d'Aprenentatge d'Orient)